dimarts, 26 de maig del 2009

dimarts, 12 de maig del 2009

Surtida al Pont de Goi


Vam sortir de l'escola a les 9:00h i vam esperar tots els nens que havíem d' anar i quan van arribar ens vam posar en marxa.
Vam anar-hi i vam camina 30minuts per ariba i alli ens esperavan uns senors i vam comensar a busca vichus dins de riu per veure si estava contaminat en vam truba bastans i us els enseno aqui estan:
Mol.luscs(3)
Larves d'odonats(8)
Gabetes de riu(6)
Bètid(6)
Isòpodes(3)
Larves de coleòpter(5)
Barquers petits(5).

I si tot això ho sumem, dóna 36 i després dividim 36 entre tots els animals que són 7 dóna 15.
Després vam plantar un un abre, àlber. El vam regar i li vam tirar terra i després vam marxar.

divendres, 8 de maig del 2009

Conte de la creu roja

• La creu roja en
un problema de mort


Hi havia una vegada, en una ciutat, un barri molt pobre on la gent no tenia menjar i els xiquets i xiquetes havien de treballar i no podien anar a escola. Hi havia una família especialment pobre que la misèria els havia dut molta fam i malalties. Però quan estaven a punt de morir va arribar la creu roja que els va alimentar, va ajudar a guarir els malalts i els ferits i els va ajudar en tot el que podien ajudar. Però quan tornaven cap al seu centre van trobar un farsant que es feia passar per pobre i veritablement no ho era, però la creu roja no sabia que era un farsant, llavors se’l van endur al centre de la creu roja i allí el van guarir. Ningú sospitava que s’havia ferit ha ell mateix i quan va acabar de curar-lo i donar-li menjar ell va treure la pistola hi els va dir el farsant com us vegi ajudant ala gent us mataré i sen va anar hi els de la creu roja ban dir que farem ara llavors el Joan va dir pues ja no podrem ajudar ha la gent pro. Si fem això la gent pobre es morirà de gana i també de malalties llavors el Joan va dir pro si u fem ens mataran. Hi ha ho tinc ens disfressarem de pobres hi llavors podrem donar menjar ala gent pobre hi curar-los. Llavores la Mireia va dir pro com portarem el menjar ha presos no i en Joan va dir no amb la furgoneta que la pintarem i la xafarem una mica per que sembli de pobres. Llavors ban anar amb la furgoneta a re partir menjar hi ha curar ala gent quan tornaven es ban parar ha descansar ban beure el farsant que els hi va dir que si els veia repartint menjar ans mataria hi volíem marxar corrents pro va dir en Pere no marxem per que no ens reconeixerà quedem-nos ha descansar. Quan ban acabar de descansar cadascú sen va anar ha casa seva per que ja era de nit. Quan es ban llevar senban anar tots a la creu roja i ban trobar que no hi avia res de res ni la furgoneta ni el menjar pels pobres res no hi ha via res de res i ban dir que ha pesat aquí que no hi ha res de res. El Pere va dir ens an entrat ha robar. Llavors ban trucar ha la policia per dir-les que ens avien entrat ha robar. Quan va arribar la policia va començar ha investigar. Al dia següent ban anar un altre cop ala creu roja hi quan hi ban entrar ban trobar que hi avia el farsant de l’altre vegada hi el farsant va dir baix se jo qui us va robar tot llavors el Martí es va enfadar hi volia pegar al farsant pro el farsant va treure la pistola i el va apuntar llavors el Martí va torna en rere hi va dir la Mireia on es en Pere des de air que ens ban entrar ha robar no le vist hi llavors el farsant va dir es molt aprop vostre si sou llestos el trobareu i sen va anar. Al dia següent ban tornar anar ha la creu roja hi la ban trobar que sestava cremant i llavors ban trucar als bombers tan rapi com ban poder. Hi llavors va tornar ha dir la Mireia on es en Pere no u sabem hi ha u se el farsant va dir es molt aprop vostre si sou llestos el trobareu això bol dir que ell es el Pere hi també es el farsant molt be Mirella hi ha sabem qui es el farsant. Anem a dir-lo ha la policia anem rapit llavors ban agafar el Pere i el ban ficar al ha presó. Quan va acabar la condena va anar ha demanar perdo als seus amics que els avia traït. Llavores els amics del Pere el van perdonar. Hi llavors el Pere va tindre una idea am faré policia hi així detindré els dolents hi no hi aura criminals. Hi així va detindré els criminals.
FI

dijous, 7 de maig del 2009

La meVa image


Get a Voki now!

Acròstic oreneta

LA ORENETA

Ocell que vola i que menja cucs i insectes
Respecten els altres nius i és rapida
Els nius els fan a les cases i es
Negra o blanca
Extraordinàriament bonica
Té dues ales una a cada banda i es
Astuta i lleugera

dimecres, 6 de maig del 2009

premi el caliu

He guanyat un premi al certamen literari el caliu i he quedat en 2a posició amb un conte que tractava d' una girafa amb el coll petit. Us el poso.

El problema de la Girafa amb el coll petit que es va arreglar


Hi havia una vegada ha l’Africa un grup de girafes que vivien en pau, fins quan dia van vindre unes girafes noves. No eren cap molèstia per les altres girafes se’n reien de la girafa amb el coll petit, perquè quan tenia que anar ha veure aigua tenia que veure de les bores que era mes bruta hi les altres bevien del mig i era mes neta. Però un dia uns casadors van anà a casar tots els animals i incluient les girafes .Hi ella es va amagar pro la van trobar i van agafar a ella i totes les gira fes i tots els animals. Quan els casadors les van portar ha l’ zoo la girafa petita estava buscant un lloc per on fugir, pro no en trobava cap i anaven pasant els dies i ella cada dia es desesperava mes i es va rendir. Pro un dia m’entres jugava amb les seves amigues girafes ella es va entrebancar amb una pedreta i va passar pels barrots. Hi ella va tindre una idea, hi u va dir ha totes les girafes i li van dir que aquesta idea es impossible no podem passar pels barrots no veus que tenim el coll molt llarg, i ella va dir vosaltres si que el teniu llarg pro jo no i les girafes van dir preó no veus que ets molt gorda i no pots passar. Oooh es veritat no podré passar quina llàstima la mara de la girafa del coll petit, va dir per que no fas exercici aquí hi ha molt espai i en podràs fer tant com vulguis decorat va dir la girafa del coll petit si u faré i les altres girafes van dir nosaltres tajudarem, hi així va ser les amigues de la girafa del coll petit la van ajudar fins que es va aprimar i quan es va aprimar va intentar passar hi ho va aconseguir. Pro avià dos altres problema que i avia molta gent i el segon que si marxava deixaria els seus pares i els seus amics que la vien ajudat a surti i va pensar i pensa fins que va tindre una idea als problema. Que esperaria que es faci de nit i quant passi el guàrdia fes veure que es trobava malament i quan va passar el guàrdia va veure com la girafa de coll petit estava plorant i cridant, i el guàrdia va anar ha veure que li passava i llavors les altres girafes feien beure que dormia per esperar que el guardia entres i li donesin un cop de cua. Hi axi va entrar el guàrdia i li van donar un cop de cua i el guàrdia es va escapar i va deixar la porta oberta i van fugir pro m’entres fugien la girafa del coll petit va dir espereu no creieu que tindríem de marxar sense alliberar els altres animals i anar-nos tots junts amb els altres animals a l’Africà . Si van dir les altres girafes, i així van alliberar tots els animals i van tornar plegats a l’Africà.
FI

dimarts, 5 de maig del 2009

poema de Sant Jordi



dimarts, 28 d’abril del 2009

La musica que magrada es aquesta

poema de Sant Jordi

Sant Jordi està enamorat
i el cor se li ha estripat.
El drac li ha robat
la rosa que li volia donar.

I encara no l'ha recuperat
i aleshores Sant Jordi
recupera la rosa
matant el drac.

dimarts, 14 d’abril del 2009

mona de lescola

sant jordi

Lo cavaller
Jordi guerrer
cuida avançar
per defensar
del rei la filla
on era el drac
tal premi n'hac:
molt poc après
ell ne fou pres
e fort batut;
dins en Barut
fou escorxat
per mig serrat.

Jaume Roig

dijous, 26 de març del 2009

Un castell templer

dimarts, 24 de març del 2009

CONTE

El problema de la Girafa amb el
coll petit que es va arreglar

Hi havia una vegada, a l’Àfrica, un grup de girafes que vivien en pau, fins quan dia van vindre unes girafes noves. No eren cap molèstia per les altres girafes però se’n reien de la girafa que tenia el coll petit, sobretot reien quan havia d’anar a veure al riu ja que bevia l’aigua de les vores que estava més bruta i les altres bevien del mig que era més neta. Però un dia uns caçadors van anar a caçar tots els animals i incloïen les girafes. Perquè? Només per diversió, no per necessitat. La petita es va amagar però la van trobar, a ella a totes les altres gira fes, així com a tots els altres animals de la sabana. Quan els caçadors van tornar, van portar-los al zoo, per treure’n força diners. La girafa petita estava buscant un lloc per on fugir, però no en trobava cap, tot estava ben ballat. Anaven passant els dies i ella cada dia es desesperava més fins que, finalment, es va rendir. Però un dia mentre jugava amb les seves amigues les girafes altes, ella es va entrebancar amb una pedreta i va passar pels barrots. No s’hi havia fixat que per allí estaven tan donats. Llavors va tenir una idea, i ho va dir a totes les girafes. Li van dir que aquesta idea era impossible d’efectuar, que elles no podien passar pels barrots:
- No veus que tenim el coll molt llarg- deien.
Ella va dir:
- vosaltres sí que el teniu llarg, però jo no,-
I les girafes van dir:
- Però no veus que ets molt grossa i no pots passar?
- Oooh! És veritat, no podré passar! Quina llàstima!
La mare de la girafa del coll petit, va dir:
- Per què no fas exercici ? aquí hi ha molt d’espai i en podràs fer tant com vulguis.
- D’acod! - va dir la girafa del coll petit - si que ho faré!
I les altres girafes van dir nosaltres que l’ajudarien, hi així es van fer totes amigues de la girafa del coll petit, la van ajudar fins que es va aprimar força, suficient per passar per entre mig dels barrots i quan es va aprimar passar i ho va aconseguir. Però hi havia d’altres altres problemes, el primer és que hi havia molta gent i el segon, és que si marxava deixaria els seus pares i els seus amics que l’havien ajudada a sortir i va pensar i pensar fins que va tenir una idea al seu problema. Esperaria que es fes de nit i quan passés el guàrdia faria veure que es trobava malament. Així ho va fer, tot plorant i cridant, i el guàrdia va anar a veure què li passava i llavors les altres girafes feien beure que dormien per esperar que el guàrdia entrés per donar-li un cop de cua. Així que va entrar el guàrdia, li van donar un cop de cua. L’home, espantat es va posar a córrer, però va deixar la porta oberta i van poder fugir totes juntes. Però mentre fugia, la girafa del coll petit va dir:
- Espereu! no creieu que no hauríem de marxar sense alliberar els altres animals i anar-nos tots junts cap a l’Africà ?
- Sí,- van dir les altres girafes-.
I va ser així que van alliberar tots els animals del zoo i van tornar tots plegats a l’Africà.

Qucaia

dijous, 5 de març del 2009

Carnaval a'lescola

Vam anar ha esmorzar a la font del cementiri

poesia dita pel Sohaib

Aquet daqui soc jo

Poesia

Hola air vam fer poesia i vam dir un poema cada nen de la clase i tambe vam fe una mica el pallaso ara us u enseno.

dimarts, 27 de gener del 2009

Amants del futbol

El Barça ara està el primer e la lliga i el Madrid està
caient en picat.