dijous, 26 de març del 2009

Un castell templer

dimarts, 24 de març del 2009

CONTE

El problema de la Girafa amb el
coll petit que es va arreglar

Hi havia una vegada, a l’Àfrica, un grup de girafes que vivien en pau, fins quan dia van vindre unes girafes noves. No eren cap molèstia per les altres girafes però se’n reien de la girafa que tenia el coll petit, sobretot reien quan havia d’anar a veure al riu ja que bevia l’aigua de les vores que estava més bruta i les altres bevien del mig que era més neta. Però un dia uns caçadors van anar a caçar tots els animals i incloïen les girafes. Perquè? Només per diversió, no per necessitat. La petita es va amagar però la van trobar, a ella a totes les altres gira fes, així com a tots els altres animals de la sabana. Quan els caçadors van tornar, van portar-los al zoo, per treure’n força diners. La girafa petita estava buscant un lloc per on fugir, però no en trobava cap, tot estava ben ballat. Anaven passant els dies i ella cada dia es desesperava més fins que, finalment, es va rendir. Però un dia mentre jugava amb les seves amigues les girafes altes, ella es va entrebancar amb una pedreta i va passar pels barrots. No s’hi havia fixat que per allí estaven tan donats. Llavors va tenir una idea, i ho va dir a totes les girafes. Li van dir que aquesta idea era impossible d’efectuar, que elles no podien passar pels barrots:
- No veus que tenim el coll molt llarg- deien.
Ella va dir:
- vosaltres sí que el teniu llarg, però jo no,-
I les girafes van dir:
- Però no veus que ets molt grossa i no pots passar?
- Oooh! És veritat, no podré passar! Quina llàstima!
La mare de la girafa del coll petit, va dir:
- Per què no fas exercici ? aquí hi ha molt d’espai i en podràs fer tant com vulguis.
- D’acod! - va dir la girafa del coll petit - si que ho faré!
I les altres girafes van dir nosaltres que l’ajudarien, hi així es van fer totes amigues de la girafa del coll petit, la van ajudar fins que es va aprimar força, suficient per passar per entre mig dels barrots i quan es va aprimar passar i ho va aconseguir. Però hi havia d’altres altres problemes, el primer és que hi havia molta gent i el segon, és que si marxava deixaria els seus pares i els seus amics que l’havien ajudada a sortir i va pensar i pensar fins que va tenir una idea al seu problema. Esperaria que es fes de nit i quan passés el guàrdia faria veure que es trobava malament. Així ho va fer, tot plorant i cridant, i el guàrdia va anar a veure què li passava i llavors les altres girafes feien beure que dormien per esperar que el guàrdia entrés per donar-li un cop de cua. Així que va entrar el guàrdia, li van donar un cop de cua. L’home, espantat es va posar a córrer, però va deixar la porta oberta i van poder fugir totes juntes. Però mentre fugia, la girafa del coll petit va dir:
- Espereu! no creieu que no hauríem de marxar sense alliberar els altres animals i anar-nos tots junts cap a l’Africà ?
- Sí,- van dir les altres girafes-.
I va ser així que van alliberar tots els animals del zoo i van tornar tots plegats a l’Africà.

Qucaia

dijous, 5 de març del 2009

Carnaval a'lescola

Vam anar ha esmorzar a la font del cementiri

poesia dita pel Sohaib

Aquet daqui soc jo

Poesia

Hola air vam fer poesia i vam dir un poema cada nen de la clase i tambe vam fe una mica el pallaso ara us u enseno.